1. Camí de l'Hort de Son Serra

El camí vell de l’hort de Son Serra s’inicia a la vora del pont del Ravellar i transcorre, més o manco paral·lelament al costat dret del Torrent de Son Real. Aquest camí condueix a les cases de l’Hort de Son Serra i el travessa fins arribar a la mar, a l’arenal o Fondo de Son Real. És un camí entre veïnats i hi tenen dret de pas totes aquelles persones les propietats de les quals fitin amb el camí. Antigament era utilitzat per anar de l’Hort de Son Serra cap a Santa Margalida i també per anar a la desembocadura del torrent a caçar, pescar o tallar joncs…

A l’actualitat: aigua, flora i fauna són les paraules que bateguen dins nostre quan visitam i passejam per l’Hort de Son Serra a més de gaudir de la riquesa de la natura. L’aigua és la base de la riquesa biològica, tant l’aigua com la humitat del sòl permeten el creixement continu de la vegetació diversa, segons la proximitat a la mar i el tipus de terreny. La finca rep l’aigua de pluja a través del Torrent del Ravellar o del Torrent de Son Real, dels pous de filtració i la sínia. Encara que les entrades a l’estiu d’aigua salada del mar no són importants en quantitat, afecten no obstant a les condicions de vida de la diversitat biològica de la flora i la fauna.

L´Hort de Son Serra ens serveix de portal d’entrada de tota l’Area Natural de Son Real. Que comprèn una franja costera. Aquesta franja està formada per: un litoral rocós i diversos arenals; un extens i ric sistema dunar, amb savines i plantes pròpies de la comunitat, amb dues zones humides, i per un frondós pinar amb restes de garriga i alzinar. Aproximadament 2 km. d’amplària i 5 km. de llargària, situada al sud de la Badia d’Alcúdia, dins el terme municipal de Santa Margalida i ubicada entre el nucli turístic de Can Picafort i la urbanització de Son Serra de Marina.

El Torrent de Son Bauló i el Torrent de Son Real, atravessen l’àrea fins arribar als arenals on es formen petites zones anegades d’una gran diversitat i bellesa. Ens trobam, per tant, en unes zones on conflueixen dos ecosistemes molt fràgils: els sistemes dunars i les zones humides. A més a més, es tracta d’un exemple molt representatiu i ben conservat del que fou part del litoral de Mallorca abans del desenvolupament turístic.

Iniciarem la ruta sortint de les cases de l’Hort de Son Serra possessió que antigament es dedicava a l’agricultura de cereals, al conreu de verdures de l’hort i també a la ramaderia d’ovelles i vaques. El seu enclau el converteix en un lloc altament paissatgístic i un espai privilegiat pel desenvolupament d’activitats d’educació ambiental.

L’aridesa del clima i els sòls pobres determinen que el predomini de la garriga, formada principalment per l’ullastrar, amb espècies com l’ullastre (Olea europaea var. sylvestris), el pi blanc (Pinus halepensis), la mata (Pistacia lentiscus), l’aladern (Phillyrea sp.) l’estepa (Cistus sp.) el romaní (Rosmarinus officinalis), el xiprell (Erica multiflora) i l’arbocera (Arbutus unedo). S’hi forma també bosc de tamarells (Tamarix spp.) i destaquen els poll negre i el blanc (Populus sp. ) i qualque om (Ulmus spp.). Seguint el traçat del torrent a les zones més litorals, el bosc de tamarells es complementa amb savines.

Entre la flora de la garriga i dins els pinars destaquen les orquídies: la mosca grossa (Barlia robertiana), la caputxina (Anacamptis pyramidalis), els galls i gallets (Serapias sp.) i diverses espècies dels gèneres Ophrys i Orchis.

Arran de torrent la vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis). A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.), les herbes salades (Sarcocornia spp.) i les saladines (Limonium spp.).

Les espècies predominants de les dunes són: el lliri blanc (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina), el card marí (Eryngium maritimum), el fonoll marí (Crithmum maritimum), la lletrera marítima (Euphorbia paralias) i la savina (Juniperus phoenica).

La fauna més destacable són els els ocells i els mamífers. Entre aquests darrers hi ha l’eriçó (Etelerix algirus), el mostel (Mustela nivalis), la geneta (Genetta genetta) i el mart (martes martes), i alguns rosegadors com el conill (Oryctolagus cuniculus), el ratolí de rostoll (Apodemus sylvaticus), la rata cellarda (Elyomis quercinus). Per altra banda, els dos vertebrats ovípars més destacables són la tortuga mediterrània (Testudo hermanní) i el calàpet (Bufotes balearicus). Entre els ocells que són freqüents a la zona de garriga i conreu són el sebel·lí (Burhinus oedicnemus), el tudó (Columba palumbus), la tórtora (Streptopelia turtur), la perdiu (Alectoris rufa), el puput (Upupa epops), el ferrerico (Parus major) i el buscaret (Sylvia sp.) i la cadernera (Carduelis carduelis). A la zona dels penya-segats també podem veure el xoriguer (Falco tinnunculus), el corb (Corvus corax), el falcó peregrí (Falcó peregrinus). En darrer lloc a la zona de l’aiguamoll o estany de Son Real i a les dunes podem destacar els colls blaus (Anas platyrhynchos), els agrons (Egretta garzeta i l’Ardea cinerea), l’avisador (Himantopus himantopus) i el tirulil·lo (Charadrius dubius).